Fa tant de temps que no en sé res, de tu
que no ens veiem pas.
És increíble, com els records
poden ésser eterns.
Apareixes sempre,
quan menys ho espero;
mon cos et pensa i et viu.
No és que em faci pas falta tornar-te a tenir:
avui és amb mi l'home que estimo,
però és que va ésser tan fort...
Que la meva pell et sent.
Tornada:
Quan tanco els ulls puc veure el teu vult,
mes mans em toquen igual que tu em tocaves...
I, dins del silenci, amb els teus batecs i les teves paraules
arribo fins els límits, em torno boja...
Sento que per dins, tot es desborda;
ja n'ets, d'història, mes la passió en té, de memòria.
I no penso pas que li estigui éssent infidel
pel fet de recordar-te.
A ell l'estimo però, senzillament,
em vas marcar.
No és que em faci pas falta tornar-te a tenir:
avui sóc amb l'home perfecte,
però és que va ésser tan fort...
Que hi ha cops que succeeix.
Tornada
Perquè en solitud, quan sóc amb ell,
sense que ho sàpiga... Sóc teva un altre cop!
Tornada