La noia de l'Empordà [English translation]

Una cançoneta nova

bé la sentireu cantar,

treta n'és d'una minyona

de la plana d'Empordà...

Flor de lliri, clavell, violeta:

l'amor me n'ha de matar!

Si en són tres que la en festegen,

tots tres s'hi volen casar!

L'un és el gran senyor batlle,

l'altre el senyor capità...

Flor de lliri, clavell, violeta:

l'amor me n'ha de matar!

L'altre és caporal de ronda:

aquest se l'emportarà!

Diumenge, sortint de missa,

soleta la va trobar...

Flor de lliri, clavell, violeta:

l'amor me n'ha de matar!

—«A on aneu, Mariagna?

Soleta us deixen anar?

Jo us demano, Mariagna,

si l'amor me voleu dar...»

Flor de lliri, clavell, violeta:

l'amor me n'ha de matar!

—«De bon cor jo us el donava

si amb mi vos voleu casar.»

—«Anuncieu les nostres noces

que han d'ésser, a molt tard, demà!»

Flor de lliri, clavell, violeta:

l'amor me n'ha de matar!

De matí, tots a l'església

se n'hi varen congregar.

Mariagna alegre n'hi entra

per son nuvi retrobar.

Flor de lliri, clavell, violeta:

l'amor me n'ha de matar!

Quan el frare els pronuncia

marit i muller, a cantar

tothom comença: «Alegria,

doncs l'amor és immortal!»

Flor de lliri, clavell, violeta:

l'amor me n'ha de matar!