Detesto anar amb presses, els sorolls, la boira, el temps suspès, d'aquesta ciutat
Destesto les sabates de punta, que em poso distreta a les boques dels clavaguerams d'aquesta ciutat
Em detesto a mi mateixa al mirall, no pels defectes, però per estupidesa
M'agrada anar caminant per aqui, per allà sabent que tornaré a aquesta ciutat
I digue'm si hi ha un sentit al temps, al meu vaguear inútil
i digue'm si hi ha realment un destí o heuré de córrer per la felicitat
I corro, corro endavant i torno enrere, escapo, vull
agafar el tren, apreto fortament la teva respiració i
penso en mi que no tinc frens, empenyo
amb força, no et tinc por, vull tot, et vull...
Et vull, et vull, et vull
M'agrada el trànsit al centre, estacionar distreta, el teu somriure, la meva inestablitat
M'agrada ofendre sense donar disculpes, fer les paus per la tarda, apagar la ciutat
I m'estimo a mi mateix per això, per egocentrisme, sense racionalitat
M'agrada discutir amb tu, sabent que sempre tornaré a aquesta ciutat
I digue'm si hi ha un sentit al temps, al meu vaguear inútil
i digue'm si hi ha realment un destí o heuré de córrer per la felicitat
I corro, corro endavant i torno enrere, escapo, vull
agafar el tren, apreto fortament la teva respiració i
penso en mi que no tinc frens, empenyo
amb força, no et tinc por, vull tot, et vull...
Et vull, et vull, et vull
I digue'm si ho vols
I digue'm que no és
Només un reflex confus que miro a dins meu
I corro, corro endavant i torno enrere, escapo, vull
agafar el tren, apreto fortament la teva respiració i
penso en mi que no tinc frens, empenyo
amb força, no et tinc por, vull tot, et vull...
Et vull, et vull, et vull...
Et vull, et vull, et vull
Et vull, et vull, et vull...