I una cançó us vull cantar,
No fa molt que n’és dictada,
D’una noieta que hi ha
Qui a Setcases s'és criada,
Qui a Setcases s'és criada.
Marianna es diu de nom
I Cellers de nom de casa.
A totes hores de la nit
Al jovent hi dóna entrada,
Al jovent hi dóna entrada.
Tants i tants n’hi han passat,
Que també hi ha estat un sastre:
No en sap tallar ni cosir
Ni donar un punt d’embasta,
Ni donar un punt d’embasta.
Li n’hi ha tallat un vestit
Que a ella pas li agrada;
Tant i tant se l’ha mirat
Que a plorar se n'és posada,
Que a plorar se n'és posada.
La seu mare li ha dit
-«Per què plores Marianna?»
- «Ai, mare! Haig de plorar
Que en tinc un neguit que em mata,
Que en tinc un neguit que em mata!
Vinguin, metges i doctors!
Visitin na Marianna!
Quan el metge la n’ha vist
Ja en fa una mitja rialla,
Ja en fa una mitja rialla...
-«Prepareu un bon joquer
De gallines i pollalles;
Els nou mesos són passats
Marianna n'és curada!
Marianna n'és curada!
I una cançó us he cantat
No fa molt que n’és dictada,
D’una noieta que hi ha,
Qui a Setcases, s'hi és criada,
Qui a Setcases, s'hi és criada...
[Instrumental farandola]