La Mare de Déu,
quan n'era xiqueta,
anava a costura
a apendre de lletra,
amb son coixinet
i la cistelleta.
Dins el cistellet
duu quatre pometes,
un bocí de pa,
també avellanetes;
hi portava nous
i alguna panseta.
En feia fusets,
en teixia beta,
i amb un coixinet
en feia punteta.
Coixí n'era d'or;
les puntes, de seda.
Ella n'ensenyava
a dues santetes:
a Santa Susagna
i a Santa Pauleta.
En un llibret d'or
prenia de lletra...
Els angels cantaven:
«Garindó, garindeta!».
Estant retirada
dins una cambreta,
l'àngel n'hi va entrar
per la finestreta.
—«Déu vos guard, Maria:
de gràcia en sou plena!
La nit de Nadal
parireu vós, Verge.
En tindreu un noi
bonic com l'estrella!
Serà vostre fill,
serà fill de verge
Per nom es dirà,
per nom s'anomena;
per nom, Salvador
de cel i de terra!
Es dirà Jesús,
Rei de cel i terra!»