Casament per amor, casament per diners
Vaig veure casar-se a totes menes de gent
Gent de baixa ascendència i grans de la terra,
Presumptes perruquers, suposats notaris…
Encara que visqui fins a la fi dels temps
Guardaré tostemps el record content
Del jorn de pobre casament al qual el meu pare i la meva mare
Anaren a casar-se davant del Senyor alcalde.
És dins d’un carro de bous si cal parlar bé francament,
Carrejat pels amics, empès pels familiars
Que els vells enamorats feren les seves esposalles
Després de molts de temps d’amor, molts de temps de festeig.
Seguici nupcial fora de l’ordre comú
La gentada ens esguardava amb un ull protuberant:
Estàvem contemplats per la gent fútil
Qui mai n’havia vist boda d’aquest estil.
Vet ací el vent que bufa, enduent-se, mala sort,
El barret del meu pare i als escolans…
Vet ací la pluja que cau pesant bé les seves gotes
Com per impedir la boda costi el que costi.
Mai oblidaré a la núvia plorosa
Bressolant com a una nina al seu gros ram de flors
Jo, per consolar-la, jo amb tota la meva altivesa
Ala meva harmònica tocant com els grans orgues
Tots els padrins de noces, mostrant el puny als núvols,
Cridant: “Per Júpiter, segueixi la boda!”
Pels homes despreciats, pels déus irritats,
Segueixi la boda i visca la núvia!