Corre, corre,
la malaltia d’amor,
dins el cor dels infants
de set a setanta-set anys.
Canta, canta,
el riu insolent
que uneix dins son llit
els cabells rossos, els cabells grisos.
Fa cantar els homes i augmentar-se el món.
A vegades fa patir al llarg d’una vida.
Fa plorar les dones, fa cridar en la foscor
però el més dolorós, és quan hom en cura.
Corre, corre,
la malaltia d’amor,
dins el cor dels infants
de set a setanta-set anys.
Canta, canta,
el riu insolent
que uneix dins son llit
els cabells rossos, els cabells grisos.
Sorprèn l’alumna sobre el banc d’una classe
Per l'encant innocent d’un mestre d’anglès.
Agafa en el carrer aquest desconegut que passa
i que més no oblidarà aquest perfum que volava.
Corre, corre,
la malaltia d’amor,
dins el cor dels infants
de set a setanta-set anys.
Canta, canta,
el riu insolent
que uneix dins son llit
els cabells rossos, els cabells grisos.
Corre, corre,
la malaltia d’amor,
dins el cor dels infants
de set a setanta-set anys.
Canta, canta,
el riu insolent
que uneix dins son llit
els cabells rossos, els cabells grisos.
Fa cantar els homes i augmentar-se el món.
A vegades fa patir al llarg d’una vida.