Mira com el cor em batega
I si una força misteriosa ens agafa
Quina emoció, quin desfici!
Crec que seria fantàstic, sí, fantàstic.
Serà com si cada dia fos diumenge,
com si a l'escola tinguéssim una fira.
Llencem els deures, que
ens fan mal de cap:
ple d'apunts a la paperera.
Tot això no ho trobaràs
en els llibres escolars.
Els gatets no han fet cap cas
quan els hi ho has preguntat.
Ara, ¿qui ho sap?, potser ens arriba
una força que ens fascinarà.
Cridarem ben fort. Direm:
"Pirika, pirilala".
Cantaré, xiularé ben animada.
Pare, mare, mestres,
homes, dones de tot arreu,
no ens renyeu tant, que
farem explotar un volcà.
Quan al cel arribi aquest
"pirika, pirilala",
saltaré lleugera. Oi, com ballaré!
Trec molt males notes, però el
somriure que tinc val molt.
Aquesta emoció no pot
descansar en tot l'any,
no s'atura mai, sempre va endavant.