Em fa una mica de vergonya,
però les ales m'agrada desplegar:
potser són una mica diferents,
però són meves i no les vull canviar.
Però ha passat temps,
i ara soc molt més gran.
D'allò ja fa molts anys,
però avui em sento feliç recordant.
Puc anar més enllà d'on van les meves mans,
i faig volar el que penso i ho envio cel enllà.
Ara vull recordar: vull retrobar
el temps que juntes vam passar,
rient, jugant; de tant en tant, plorant,
i em sembla un sol instant.
Però, recordant aquells dies,
s'accelera el meu cor:
en guarda un tresor,
perquè és ple d'amor, gràcies per tot.