La luna [Catalan translation]

Un dia, de sobte,

la lluna es va cansar

de mirar el món des de dalt;

va agafar un cometa,

es va tapar la cara

i va marxar fins al fons del cel.

I la sorpresa va ser

que l’espai blanc

no fós la neu.

Hi havia tan sols pedres

i ella es va ferir els peus;

va fugir, plorant d’amagat.

Afrontar el món a peus nus

no es pot;

li queda espiar-lo des de dalt.

I la sorpresa no hi és més

que l’espai blanc

no sigui la neu.