Ja fa molt de temps vivia
La llebre amb la guineu i el mico
No recordo pas qui em contà
La història, molts anys fa
Mentre tot el dia jugaven feliços
Recorrent el pujol i els prats
La tarda s'estrenyeran junts
Per afrontar la foscor de la nit
Qui sap qui m’ho contà!...
Venia pel llarg camí
Un vell qui a ell li cridà
"Quin de vosaltres tres m’ajudarà
De mi serà premiat"
La guineu i el mico s’empaitaren a fer-ho
Mentre la llebre continuava a jugar
Corria pels prats, innocent
I pels seus propis amics fou traïda
Qui sap qui m’ho contà!...
Davant el menjar que li fou servit
El vell cert pensà
"Pobra llebre, t’han traït
Els amics que amaves"
La guineu i el mico s’esguardaven sorprès
Mentre la llebre amb el vell se n'anava
De llavors ençà sempre juga innocent
Allà a dalt, en el palau de la lluna
Qui sap qui m’ho contà!...
Vivia, però hi ha molt de temps ja
La llebre amb la guineu i el mico
No recordo pas qui em contà
La història, molts anys fa,
De com la llebre un dia els deixà
I en la lluna a viure se n'anà
Corria pels prats, innocent
I pels seus propis amics fou traïda
Qui sap qui m’ho contà!...