No seré pas jo qui et desperti cada matí
com un nen fotent crits davant de casa teva.
Ja no hi seré darrere teu quan caiguis,
encara que no crec, sincerament, que et calgui.
No seré pas jo qui guiï les teves passes quan et perdis,
no seguiré cremant nits davant la teva porta,
ja no hi seré per carregar-te a la meva esquena,
encara que no crec, sincerament, que et calgui.
I sé que estaràs millor quan me'n vagi,
i sé que tot seguirà com si res,
jo seguiré perdut entre avions,
entre cançons i carreteres,
a la llunyania no seré més la teva part incompleta.
I sé que estaràs millor quan me'n vagi,
i sé que tot seguirà com si res
mentre escric a la sorra
la frase ximple de la setmana,
encara que no hi siguis per llegir-la,
a aquesta platja.
No és que jo vulgui convertir-me en un record,
però no és fàcil sobreviure de somnis.
No és que jo no vulgui estar amb tu en tot moment,
però aquest cop no puc donar-te el que no tinc.
I sé que estaràs millor quan me'n vagi,
i sé que tot seguirà com si res,
jo seguiré perdut entre avions,
entre cançons i carreteres,
a la llunyania no seré més la teva part incompleta.
I sé que estaràs millor quan me'n vagi,
i sé que tot seguirà com si res
mentre escric a la sorra
la frase ximple de la setmana,
encara que no hi siguis per llegir-la,
a aquesta platja.
A aquesta platja
I sé que estaràs millor quan me'n vagi,
i sé que tot seguirà com si res
mentre escric a la sorra
la frase ximple de la setmana,
encara que no hi siguis per llegir-la,
a aquesta platja.