Per la Madalena
I als voltants del Sena
Porto poms de flors:
En vaig plena!
Jo, qui era modista,
Ara sóc florista
I no us penseu pas
Que estic trista.
Els qui coneixia,
Pels qui jo cosia,
Ara em compren flors -
Qui ho diria!
Per veure'm cada dia,
I això que venen de lluny...
Al que em ve a veure a mi,
Agraint-l'hi, he de dir:
«Sóc feliç, de debò,
I aquí té aquesta flor
Per vostè, què és tan gentil!»
Els buquets més bonics
He triat pels amics,
I ells sols resten mirant
Tantes flors esclatant,
Com si fos Primavera!
La flor que tinc per tu,
No la dono a ningú....
Però, si el cel es fa gris,
Però per'quell que està trist
Sóc la flor de Paris!
Més d'una vegada,
Quan estic cansada,
S'omple de records
La mirada.
Veig aquella nena,
Cabell ros i trena,
Qui jugava aquí,
Vora el Sena.
I la llum tan blava
De quan somniava
I, cosint, les hores
Passava...
Però el vell record s'acaba
Puan veig venir tanta gent.
Al que em ve a veure a mi,
Agraint-l'hi, he de dir:
«Sóc feliç, de debò,
I aquí té aquesta flor
Per vostè, què és tan gentil!»
Els buquets més bonics
He triat pels amics,
I ells sols resten mirant
Tantes flors esclatant,
Com si fos Primavera!
La flor que tinc per tu,
No la dono a ningú....
Però, si el cel es fa gris,
Però per'quell que està trist
Sóc la flor de Paris!
Però, si el cel es fa gris,
Però per'quell que està trist
Sóc la flor de Paris...