La fadrina va a la font
a buscar un cantiret d'aigua,
refilant com un ocell
i saltant com una daina,
La ra la, la ra la,
La ra la la-la...
En passar prop del molí,
troba algú que l'esperava;
troba el fill del moliner
que li fa mitja rialla.
La ra la, la ra la,
La ra la la-la...
«Si em donessis un clavell,
jo te'n donaria un d'altre
i, si em fessis un petó,
jo te'n tornaria quatre...»
La ra la, la ra la,
La ra la la-la...
Quan arriba de la font,
li botzina així sa mare:
- «Molt trigaves a tornar...»
- «És la font, que a penes raja.»
La ra la, la ra la,
La ra la la-la...
- «Molt despentinada vas!»
- «És que el vent m'ha escabellada!»
- «Molt enfarinada véns!»
- «És la pols que aixeca l'aire.»
La ra la, la ra la,
La ra la la-la...
- «Jo no veig que faci vent
ni que aixequi pols tant blanca!»
- «Aquí a dalt pot ser que no...
Allà baix fa un altre oratge...»
La ra la, la ra la,
La ra la la-la...