Una cançoneta
jo la vull cantar,
treta d'una noia
filla d'Organyà.
Rica amor primera,
t'emportes la flor:
t'emportes la palma
de tot el Rosselló!
Ella cuina i pasta;
fa bugada i tot!
Ja l'ha rentadeta
dins un riu molt gros.
Rica amor primera,
t'emportes la flor:
t'emportes la palma
de tot el Rosselló!
Ja l'ha esbandideta
dins el riu blavós;
ja l'ha estesedeta
en un jardí de flors!
Rica amor primera,
t'emportes la flor:
t'emportes la palma
de tot el Rosselló!
Ja l'ha posadeta
dins la capsa d'or:
cada plec que hi feia,
un sospir ben dolç!
Rica amor primera,
t'emportes la flor:
t'emportes la palma
de tot el Rosselló!
Son pare l'escolta
i mira pel balcó:
«Què sospireu, filla?
Sospireu molt fort!»
Rica amor primera,
t'emportes la flor:
t'emportes la palma
de tot el Rosselló!
«Bé ho sabeu, mon pare!
Bé ho sabeu prou vós:
que me n'heu casada
amb un malairós!»
Rica amor primera,
t'emportes la flor:
t'emportes la palma
de tot el Rosselló!