La diferència,
La que empudega;
Una preferència, un estat d'ànim,
Una circumstància...
Un cos a cos
En desacord
Amb la gent molt ben pensant;
Les tradicions abans que res!
Llur pell no es sorprendrà mai amb les diferències.
S'assemblen, es toquen
Com aquells dos homes qui dansen...
Sens parlar mai
Sens cridar mai
Ells s'estimen en silenci.
Sens mentir mai, ni tombar-se
Ells confien l'un en l'altre.
Si sabéssiu com se'n foten
Dels nostres afronts...
Prefereixen l'amor, sobretot el que és de debò,
Als nostres rondineigs.
Parlen sovint
De les altres persones
Que s'estiment tant,
Que s'estimen com hom diria «normalment»
D'aquest infant
Veritablement absent,
D'aquell mal de la sang que corre
I mata tant lluirement.
Llurs ulls no s'allunyaran mai per negligència...
Es reconeixen, es domen l'un a l'altre
Com aquelles dues dones qui dansen...
Sens parlar mai
Sens cridar mai
Ells s'estimen en silenci.
Sens mentir mai, ni tombar-se
Ells confien l'un en l'altre.
Si sabéssiu com se'n foten
Dels nostres afronts...
Prefereixen l'amor, sobretot el que és de debò,
Als nostres rondineigs.
D'en Verlaine a en Rimbaud
Quan hom hi pensa,
Hom tolera l'excepcional diferència...
Sens parlar mai
Sens cridar mai
Ells s'estimen en silenci.
Sens mentir mai, ni tombar-se
Ells confien l'un en l'altre.
Si sabéssiu com se'n foten
Dels nostres afronts...
Prefereixen l'amor, sobretot el que és de debò,
Als nostres rondineigs.
La diferència,
Quan hom hi pensa...
Mes, quina diferència?