La desgràcia d'un pobre home...
Té una filla per casar;
'namorada d'un gitano
no la hi pot desoblidar!
«Escolta'm, filla meva:
dues paraules te'n vull dir.
Per l'ofici de gitano
molt be te'n poden venir.
Tu que n'ets, d'avesadeta
a dormir en bon matalàs;
casadeta amb un gitano,
a la palla hi dormiràs!»
- Si a la palla haig de dormir,
gens no me n'importa a mi
si el meu cor sempre em desitja
un gitano per marit!
«Tu que n'ets, d'avesadeta
a portar-ne rics vestits,
casadeta amb un gitano,
portaràs parracs sargits!»
- Si parracs haig de portar,
gens no me n'importa a mi
si el meu cor sempre em desitja
un gitano per marit!
«Tu que n'ets, d'avesadeta
a portar-ne bons calçats,
casadeta amb un gitano,
ben descalça que hi 'niràs!»
- Si descalça hi haig d'anar,
gens no me n'importa a mi
si el meu cor sempre em desitja
un gitano per marit!
«Tu que n'ets, d'avesadeta
a cuinar-ne bons guisats,
casadeta amb un gitano,
cuinaràs gossos i gats.»
- Si gossos haig de cuinar,
gens no me n'importa a mi
si el meu cor sempre em desitja
un gitano per marit!
«Tu que n'ets, d'avesadeta
a menjar-te uns bons bocins,
casadeta amb un gitano,
menjaràs rocs i pollins...»
- Si pollins haig de menjar,
gens no me n'importa a mi
si el meu cor sempre em desitja
un gitano per marit!
«Tu que n'ets, avesadeta,
d'anar-ne a Missa Major;
casadeta amb un gitano,
no veuràs mai més rector.»
- Si mai mes veuré rector,
gens no me n'importa a mi
si el meu cor sempre em desitja
un gitano per marit!
«I vindran mercats i fires;
tu també hi hauràs d'anar;
casadeta amb un gitano
amb el cistellonet al braç.»
- Si amb cistelló haig d'anar,
gens no me n'importa a mi:
jo estic boja pel gitano
i, el gitano, boig per mi!