Quan et vaig conèixer
vaig tenir un flaix;
era clar que eres tu
el que m'havia de passar.
Tot d'una, vaig viure
al teu costat,
ara fa massa temps...
Solitud que, amb el teu record,
s'esvaeix com si fós el fum
d'aquell foc d'estels
qui cremen als teus ulls...
Als teus ulls...
Vine i mostra'm el vent
que fa màgic l'alè
del teu cos!
Vine i tornem al jardí
on tu i jo vam ser
un sol foc!
La llum del dia ja se'n va:
tot el que comença ha d'acabar.
Tu has agafat un tren
que no saps on et durà
i jo, un camí
que mai no esborrarà
la darrera mirada enrere....
La darrera mirada enrere...
La darrera mirada enrere...
La darrera mirada enrere...