La dama de Reus i el Capitel·lo lyrics

De la vila de Reus

Tota la gent ne fugí,

Llevat una noble dama

Qui hi té pres el seu marit.

Set anys fa que no el té amb ella;

Set anys fa que no l'ha vist!

Un dia, en baixant l'escala,

El capità que hi veu venir...

-«Capità! Oh, Capitel·lo!

Treieu d'allà el meu marit!»

-«Si el marit voleu que us tregui,

Heu de dormir amb mi una nit!»

La dama sospira i plora

I ho va a dir al seu marit.

D'un tram lluny que ell la veia:

-«Noble dama, què us ha dit?»

[Instrumental]

-«M'ha dit que bé us en treuria

Si amb ell dormís una nit...»

-«Feu-ho! Feu-ho, noble dama!

Feu-ho! Feu-ho sols per mi!»

En tocant de les deu hores,

Noble dama se'n va al llit;

Descordant-se la cotilla,

Noble dama fa un sospir...

[Instrumental]

-«Pas sospireu, noble dama!

Pas sospireu pel marit!

Que demà, a bon trenc d'alba,

El marit tindreu ací!»

La dama n'és, matinera,

I a les tres es deixondí...

Treu el cap a la finestra:

De mala finestra eixí!

Veu unes forques plantades

I, penjat, el seu marit...

-«Ai! Traïdor de Capiteri,

Us heu ben rigut de mi!»

-«Després que m'heu llevat l'honra,

Heu mort també el meu marit!»

-«No ploreu per sola, dama:

Pas us mancarà marit!»

[Instrumental]

-«Set-cents homes tinc en armes,

Podreu triar el més bonic...

I si cap d'ells no us agrada,

Bé us podreu casar amb mi!»

-«La dona ne tinc malalta;

Set anys fa que n'és al llit

I, si Déu no me la mata,

Jo l'ajudaré a morir...»

[Instrumental]

-«No la mateu pas, traïdor!

No la mateu pas per mi

Que, així com ho feu amb ella,

També ho faríeu amb mi!»

Ella se'n gira i se'n torna,

De volant què es va vestir;

Quan tot volant s'és vestida,

A en el rei se'n va a servir!

Un bon jorn, sortint de de missa

Al Capità veu venir:

-«Déu vos guard, oh Capitel·lo!

Us en recordeu de mi?»

-«Atureu-vos, Capitel·lo,

Que ara és hora de morir!»

-«Tingueu pietat, noble dama...

Tingueu pietat de mi!»

-«La pietat que vós teníeu

En penjar el meu marit!»

Ja li en dóna punyalada:

La primera, el va ferir...

La segona, cau a terra;

La tercera, va morir.

-«Déu us perdó, Capitel·lo:

A vós i al meu dolç marit!»