La dama de Reus i el Capitel·lo [English translation]

De la vila de Reus

Tota la gent ne fugí,

Llevat una noble dama

Qui hi té pres el seu marit.

Set anys fa que no el té amb ella;

Set anys fa que no l'ha vist!

Un dia, en baixant l'escala,

El capità que hi veu venir...

-«Capità! Oh, Capitel·lo!

Treieu d'allà el meu marit!»

-«Si el marit voleu que us tregui,

Heu de dormir amb mi una nit!»

La dama sospira i plora

I ho va a dir al seu marit.

D'un tram lluny que ell la veia:

-«Noble dama, què us ha dit?»

[Instrumental]

-«M'ha dit que bé us en treuria

Si amb ell dormís una nit...»

-«Feu-ho! Feu-ho, noble dama!

Feu-ho! Feu-ho sols per mi!»

En tocant de les deu hores,

Noble dama se'n va al llit;

Descordant-se la cotilla,

Noble dama fa un sospir...

[Instrumental]

-«Pas sospireu, noble dama!

Pas sospireu pel marit!

Que demà, a bon trenc d'alba,

El marit tindreu ací!»

La dama n'és, matinera,

I a les tres es deixondí...

Treu el cap a la finestra:

De mala finestra eixí!

Veu unes forques plantades

I, penjat, el seu marit...

-«Ai! Traïdor de Capiteri,

Us heu ben rigut de mi!»

-«Després que m'heu llevat l'honra,

Heu mort també el meu marit!»

-«No ploreu per sola, dama:

Pas us mancarà marit!»

[Instrumental]

-«Set-cents homes tinc en armes,

Podreu triar el més bonic...

I si cap d'ells no us agrada,

Bé us podreu casar amb mi!»

-«La dona ne tinc malalta;

Set anys fa que n'és al llit

I, si Déu no me la mata,

Jo l'ajudaré a morir...»

[Instrumental]

-«No la mateu pas, traïdor!

No la mateu pas per mi

Que, així com ho feu amb ella,

També ho faríeu amb mi!»

Ella se'n gira i se'n torna,

De volant què es va vestir;

Quan tot volant s'és vestida,

A en el rei se'n va a servir!

Un bon jorn, sortint de de missa

Al Capità veu venir:

-«Déu vos guard, oh Capitel·lo!

Us en recordeu de mi?»

-«Atureu-vos, Capitel·lo,

Que ara és hora de morir!»

-«Tingueu pietat, noble dama...

Tingueu pietat de mi!»

-«La pietat que vós teníeu

En penjar el meu marit!»

Ja li en dóna punyalada:

La primera, el va ferir...

La segona, cau a terra;

La tercera, va morir.

-«Déu us perdó, Capitel·lo:

A vós i al meu dolç marit!»