La culpa es de uno [Catalan translation]

Potser va ser una hecatombe d'esperances,

un ensorrament d'alguna manera previst,

ah! però la meva tristesa només va tenir un sentit.

Totes les meves intuïcions varen mirar

per veure'm patir

i per cert em varen veure.

Fins aquí havia fet i refet

els meus trajectes amb tu,

fins aquí havia apostat

a inventar la veritat,

però tu vas trobar la manera,

una manera tendre

i a la vegada implacable,

de desnonar el meu amor.

Amb un sol pronòstic el vas treure

dels suburbis de la teva vida possible,

els vas envoltar de nostàlgies,

el vas carregar carrers i carrers,

i poc a poc

sense que l'aire nocturn ho advertís,

allà i res més el vas deixar

a soles amb la seva sort

que no és molta.

Crec que tens raó,

la culpa és d'un mateix quan no enamora,

i no dels pretexts,

ni del temps.

.

Fa molt, moltíssim,

que jo no m'enfrontava

como ahir a la nit al mirall,

i va ser implacable com tu

però no va ser tendre

Ara estic sol,

francament,

sol.

Sempre costa una mica

començar a sentir-se desgraciat.

Abans de tornar

a les meves llòbregues casernes d'hivern,

amb els ulls ben secs,

per si un cas,

miro como et vas endinsant en la boira,

i començo a recordar-te.