Que se la enduguin,
que la treguin de la meva vida,
que no vull parlar amb ningú,
se me'n fot el que diguin,
que m'expliquin, ni que parin,
Ja he tancat les meves trinxeres
i me'n vaig tranquil·la.
Que la destrueixin,
que no vull estar temptada
a tenir-la ni a mirar-la.
Que no vull ensopegar
quan torno tard a casa,
que la treguin de la meva vida,
d'una vegada per totes.
Que m'he vist d'esquenes i no m'he reconegut,
mastegant vida nova que no m'he empassat.
He omplert de sorra els meus ulls, he cuidat les meves despulles
demanant treva.
M'he saltat tots els prohibits i hi tornaria.
M'he cregut les meves mentides i m'hi vaig acostumar.
Abraçada als meus genolls em van veure
buscant raons que mai no vaig trobar.
Que se la enduguin, que la deixin anar de la meva mà,
que li treguin arguments, que no torni a donar senyals,
que no vingui amb històries, que bloquegin els passadissos,
que no m'empaiti.
Que sigui inútil,
que se'n cansi d'intentar-ho
i ni el més ruc se l'estimi.
Que detectin les seves disfresses
i agraeixin cada absència.
Que la treguin de la meva vida,
d'una vegada per totes.
Que m'he vist d'esquenes i no m'he reconegut,
mastegant vida nova que no m'he empassat.
He omplert de sorra els meus ulls, he cuidat les meves despulles
demanant treva.
M'he saltat tots els prohibits i hi tornaria.
M'he cregut les meves mentides i m'hi vaig acostumar.
Abraçada als meus genolls em van veure
buscant raons que mai no vaig trobar.
Que se la enduguin,
que la treguin de la meva vida,
que no vull parlar amb ningú,
que se me'n fot el que diguin,
que m'expliquin, ni que parin,
Que la treguin de la meva vida,
d'una vegada per totes.