La Contorsionista lyrics

Jo vull parlar d'un petit circ

que tenia dos pallassos que no eren divertits.

Era tot fosc i decadent,

amb la carpa apedaçada, vestigi de millors temps.

Una col·lecció de personatges del tot singular,

capritx surrealista de l'atzar.

Hi havia nans, també un forçut,

i aquell pobre mag que se li veien tots els trucs.

Uns lleons vells i desdentats

i un parell d'equilibristes totalment descoordinats.

Però quan ja tot semblava no tenir cap solució,

el presentador va cridar el seu nom: Maria!

Ella era la contorsionista,

un riu de pura seducció.

Feia postures impossibles

que ens fan pensar en un món millor.

Era una flor enmig dels cards,

pura elasticitat associada a un cos d'infart.

I es va esmunyir als nostres caps

per protagonitzar els somnis més privats.

El públic va esclatar en un gran aplaudiment final,

presos per la màgia de l'instant.

Ella era la contorsionista,

un riu de pura seducció.

Feia postures impossibles

que ens fan pensar en un món millor.

Compte que ve la fera.

Compte que ve la fera i ningú t'espera.

Compte que ve la fera, la tens al darrere.

Devant de la mirada, la fera ve enfadada,

algú l'ha molestada amb aquest circ tant...

Els nostres caps, els nostres ulls en blanc.

(Els nostres ulls en blanc!)

Tan embogits pel desig de la carn.

Els nostres caps, els nostres ulls en blanc.

Tan embogits pel desig de la carn.

I ella era la contorsionista,

un riu de pura seducció.

Feia postures impossibles

que ens fan pensar en un món millor.

Els nostres caps, els nostres ulls en blanc.

(Els nostres ulls en blanc!)

Tan embogits pel desig de la carn.