Aquella roja cirera
Encisadora, tant petonera,
Deixa que et doni, nineta,
I una estimada a ta boqueta!
I què ha de fer una nineta
Enamorada i boniqueta?
Més petons, nina, et faria
Que fruit tindria cap cirerer!
Quan la nit de Sant Joan n’és arribada
No hi ha noia que pas estigui enamorada,
Si és que el jove que la vol
Cerca estar-n'hi, amb ella, sol
Per dir-li ple d’amor a l’estimada:
Aquella roja cirera
Encisadora, tant petonera,
Deixa que et doni, nineta,
I una estimada a ta boqueta!
I què ha de fer una nineta
Enamorada i boniqueta?
Més petons, nina, et faria
Que fruit tindria cap cirerer!
No dormo, nina formosa, i és de veres
Que et faria més petons que té cireres
El més gran dels cirerers.
I, quan ja no pogués més,
Pregaria que ta boca me'ls tornés!
Aquella roja cirera
Encisadora, tant petonera,
Deixa que et doni, nineta,
I una estimada a ta boqueta!
I què ha de fer una nineta
Enamorada i boniqueta?
Més petons, nina, et faria
Que fruit tindria cap cirerer!
Un petó no va mai sol quan va de veres;
Per això diuen que els petons i les cireres,
Després d’un en vénen molts...
Després d’un en vénen molts...
Noies, si no voleu pols, no aneu a l’era!
Aquella roja cirera
Encisadora, tant petonera,
Deixa que et doni, nineta,
I una estimada a ta boqueta!
I què ha de fer una nineta
Enamorada i boniqueta?
Més petons, nina, et faria
Que fruit tindria cap cirerer!