Aquesta es la vera cançó de Marinella
que va fluir en el riu a primavera
però el vent que la va veure tan bella
des de el riu la va portar en una estrella.
Sola sense el recordo de un sofriment
vivia sense el somni d’un amor
però un rei sense corona i sense escort
va colpejar, un dia, tres vegades a la teva porta
Blanc com la lluna, el seu capell
Vermell com el amor, el seu abric
Li vas seguir sense raó
com un nen segueix un estel
I n’hi avia sol i tenies ulls bonics
I ell et besava els llavis i els cabells
I n’hi avia la lluna i tenies els ulls cansats
ell va posar la seva man sobre les teves anques.
Van ser petons i van ser somrius
Desprès van ser només que flors de lis
qui amb el seus ulls van veure estrelles
tremolar al vent i als petons, la teva pell
Es di que mentre tu tornaves
qui sap com en el riu vas fluir
i ell que no volia pas creure’t morta
va colpejar cent anys encara a la teva porta
Aquesta es la teva cançó Marinella
que va enlairar-se en el cel sobre una estrella
i com les més belles coses
vas viure només que un dia, com la rosa
i com les més belles coses
vas viure només que un dia, com la rosa