Quan jo en tenia pocs, d'anys,
el pare em duia a la barca
i em deia: - «Quan siguis gran,
no et fiïs mai de la calma...
No et fiïs mai de la calma,
que és mare del temporal!»
Bufa mestral, ben fort!
Unfla de vent la vela
que arribarem a port
on la maró ens hi espera!
Ai, ens hi espera...
El cel estava estrellat,
la lluna plena brillava...
La barca no anava al pas,
i jo que molt m'hi esforçava!
I jo que molt m'hi esforçava,
la barca no anava al pas.
Bufa mestral, ben fort!
Unfla de vent la vela
que arribarem a port
on la maró ens hi espera!
Ai, ens hi espera...
Quan arribàrem a port,
allà hi trobarem la mare:
ella n'estava plorant,
sense saber allà on paràvem...
Sense saber allà on paràvem,
ella n'estava plorant!
Bufa mestral, ben fort!
Unfla de vent la vela
que arribarem a port
on la maró ens hi espera!
Ens hi espera, ai...
Ja som a port!