La calàndria lyrics

No t'enrecordes, amor meu,

d'aquella matinada,

quan n'estàvem conversant

a la soca d'un arbre,

a l'ombra d'un xiprer?

Parlàvem del nostre bé,

que de l'amor parlàvem.

Ai, trist de mi! Quina enyorança!

De la lluna, la claror,

ta cara il·luminava.

Mentre estàvem conversant,

va passar una calàndria.

La calàndria va cantant

i, pertot, va declarant

que el dia ja arribava.

Ai, trist de mi! L'han castigada!

Quan sa mare ho va saber

ja la n'ha renyadeta;

ja l'ha tancadeta amb clau

a dins d'una cambreta;

que no'n veu sol, ni claror!

Jo tampoc, la resplandor

veig de la seva cara.

Ai, trist de mi! Quina enyorança!