Anant cap a les hortes, les bardisses
són fresques com la rosa primerenca.
Quan s'alça el sol novell de Primavera,
s'escolten tots els cants de cadernera...
Perfum de murta tendra i de donzell
des d'on seguies, saltant, el verderol;
la fulla del llorer, a l'alba clara,
de gotetes d'argent era pintada.
Mai més no cantarà la cadernera
per les bardisses fresques de rosada.
No cantarà mai més... No cantarà:
Del camí l'alegria se n'és anada!
I tu cantaves, cuejant alegre,
acaçant el pinçà de mata en mata,
fins que un dia de negra malaüra,
de l'home en l'engany ets caiguda!
I t'ha tancat a una presó de canya,
que canta i fa alegria... Diu la mestressa,
qui no coneix el teu dolor de cor:
«hi ha gent que riu on no hi ha més que plor...»
Mai més no cantarà la cadernera
per les bardisses fresques de rosada.
No cantarà mai més... No cantarà:
Del camí l'alegria se n'és anada!