Amb l'esclop d'un pescador
m'he fet una barca xica.
D'un llapis, el pal major
i la vela més bonica
que un retall de mocador.
Els rems els he fet tallar
dels boixets d'una puntaire
i, per poder-la ancorar,
un ham que no pesi gaire
lligat amb fil de pescar.
Amb l'ala d'un papalló
i una agulla de pinassa,
faig la canya i el timó
per si cas hi ha maregassa,
no es posi gens al gairó.
La xarxa la fa un follet
amb tela de mosquitera;
que jo conec un indret
per quan sorti de pesquera,
on nomės hi ha xanquet.
La meva barca ės així:
petita com una engruna!
I quan solqui el blau marí,
tindrà la llum de la lluna
il·luminant-li el camí...
I el dia que arribi a port
carregat de proa a popa,
vela unflada i remant fort
tot el poble farȧ tropa,
pregonant la meva sort!
Tothom dirà: «Dėu n'hi do!
Tanta pesca no s'explica!
Tres unces del peix millor
amb una barca tant xica
com l'esclop d'un pescador...»