Estimat Roselló
si podies venir,
amb la barca del temps,
amb el vent de llevant a L'Alguer.
I senties amb mi
com és viu i arrelat, i tan clar,
aquest nostre parlar català
de L'Alguer.
Com et diu el teu nom
i somriu la ciutat...
Allunyat, amic meu,
que ara ets als xiprers,
a l'indret on comencen
a obrir el record el veler i el camí
que et va ser sempre car,
el camí de la mar de L'Alguer.
Si podies venir...
Amb la barca del temps,
amb el vent de llevant...
Amb la barca del temps!
Com et diu el teu nom
i somriu la ciutat...
Allunyat, amic meu...
Allunyat, amic meu...
Si podies venir
amb la barca del temps...