Quan obriren la cel·la
era tard ja perquè
amb una corda al coll
fred, penjava Michè.
Totes les vegades que un gall
senti cantar, pensaré
en aquella nit a la presó
quan Michè es penjà.
Aquesta nit Michè
s’ha penjat d’un clau perquè
no podia restar vint anys a la presó
lluny de tu.
Jo sé que Michè
ha volgut morir perquè
et quedés el record de l’amor profund
que sentia per tu.
Si tanmateix Michè
no t’ha escrit explicant per què
s’ha anat del món tu saps que ho ha fet
només per tu.
A vint anys el condemnaren
el tribunal decidí així
perquè un dia havia matat
a qui volia robar-li Marí
L’havien condemnat per això
a podrir-se vint anys a la presó
però ara que ell s’ha penjat
la porta li hauran d’obrir.
En la foscor Michè
s’ha marxat sabent que
no podria mai dir que havia matat
perquè t’estimava.
Demà a les tres
a la fossa comuna caurà
sense el capellà i la missa perquè d’un suïcida
no tenen pietat.
Demà Michè
en la terra molla estarà
i algú una creu amb el nom i la data
sobre ell plantarà.