Saps, mai vaig ser tan feliç com aquest matí.
Caminàvem en una platja com aquesta,
era la tardor, una tardor on feia bon temps
una temporada que existeix només en el Nord d'Amèrica.
Allà l'anomenen: l'estiu indi
però era simplement el nostre.
Amb el teu vestit llarg semblaves a una aquarel·la de Marie Laurencin.
I recordo, recordo molt bé d'això que et vaig dir aquest matí
Fa un any, fa un segle, fa una eternitat.
Anirem on voldràs, quan voldràs
I ens estimarem encara, quan l'amor serà mort.
Tota la vida serà com aquest matí,
amb els colors de l'estiu indi.
Avui estic molt lluny d'aquest matí de tardor,
però és com si estava allà.
Penso en tu.
¿On ets?
¿Què fas?
¿Encara existeixo per tu?
Miro aquesta onada que mai no atenyerà la sora.
Ves, com ella, torno endarrere,
com ella m'estiro en la sora i recordo,
recordo de les marees altes, del sol i la felicitat que passaven sobre la mar.
Fa una eternitat, fa un segle, fa un any.
Anirem on voldràs, quan voldràs
I ens estimarem encara, quan l'amor serà mort.
Tota la vida serà com aquest matí
amb els colors de l'estiu indi.