L'homme qui n'avait pas de maison [Catalan translation]

No duia més que un gran barret,

Un bastó i un llarg paltó.

Dormia sobre els vells bancs

Del parc que hom visitava sovint.

Dibuixava arcs de Sant Martí

A les llambordes, sota els gratacels.

Dormia a prop d'un sac estrany

On hi amagava la seva guitarra saxona.

L'home qui no en tenia pas, de llar

Ens explicava un munt d'històries.

Si és que havia perdut el seny,

No havia perdut pas la memòria.

L'home qui no en tenia pas, de llar

Tenia totjorn un bonic somriure;

Un gran somriure que deia molt

Quan els qui parlen no ténen res a dir.

No duia més que un gran barret,

Un bastó i un llarg paltó.

Dormia sobre els vells bancs

Del parc que hom visitava sovint.

Dibuixava arcs de Sant Martí

A les llambordes, sota els gratacels.

Dormia a prop d'un sac estrany

On hi amagava la seva guitarra saxona.

L'home qui no en tenia pas, de llar

Hi tenia gravat, al visatge,

La cruesa que les estacions

Havien deixat en llur passatge.

L'home qui no en tenia pas, de llar

Endreçava son cor dins una ampolla

De la que en treia tot l'afecte

Que li mancava en despertar.

No duia més que un gran barret,

Un bastó i un llarg paltó.

Dormia sobre els vells bancs

Del parc que hom visitava sovint.

Dibuixava arcs de Sant Martí

A les llambordes, sota els gratacels.

Dormia a prop d'un sac estrany

On hi amagava la seva guitarra saxona.