Dia rere dia, els dies se'n van,
deixant la vida a l'abandó
Al jardí de l'home del cor ferit
l'herba està cremada. Ni una flor.
A l'arbre mort, no hi pot créixer res,
res més que els fruits del seu dolor.
Els quatre murs de casa seva
acullen només l'absència.
On han anat els companys
amb els seus riures i les seves cançons?
On han anat els companys
amb els seus riures i les seves cançons?
A vegades, les llàgrimes vénen a regar
l'herba cremada del record
però, quin sol podrà escalfar
els dies passats o els que han de venir?
Els quatre murs de casa seva
acullen només l'absència.
On han anat els companys
amb els seus riures i les seves cançons?
On han anat els companys
amb els seus riures i les seves cançons?
Dia rere dia, els dies se'n van,
deixant la vida a l'abandó.