Quan canto i la pluja cau,
un núvol d'incertesa
Plana sobre meu de tant en tant.
Cada gota recorda un ai
que rima amb la tristesa
dels versos que vaig cantant.
Cada gota recorda un ai
que rima amb la tristesa
dels versos que vaig cantant.
I en la dolça melodía
amb que el fado es revesteix
quan la meva mirada s'emboira,
veig l'estraña melodía
de la pluja que el vent agrest
fa murmurar en el vidre,
Veig l'estraña melodía
de la pluja que el vent agrest
fa murmurar en el vidre,
Aleshores dono el meu lament
al fado que em va atrapar
rimes tristes, pobretes;
cau la pluja, gemega el vent,
son les llàgrimes del cel
que fan brollar les meves.
Cau la pluja, gemega el vent,
son les llàgrimes del cel
que fan brollar les meves.