Oooooh...
No me'n resten pas, de llàgrimes per plorar:
he acceptat la solitud...
T'he oblidat.
El teu adéu va trencar mon cor en mil
bocins que em van fer sentir
tant de dolor... Tant de dolor!
I tu, que vas fer-me'n tant, de mal,
que has sabut oblidar-me,
avui goses mentir-me.
Tornada:
Calla d'una vegada!
Deixa'm en pau,
que vull ésser lliure...
No me'n parlis pas, d'amor
doncs no he estat jo qui t'ha deixat.
Tanco els ulls i sé
que no vaig ser jo a qui tu vas estimar
i és tan dolorós que no, no m'hi veuràs pas!
No en vessaré pas, de llàgrimes...
Sóc un malaurat, desconfiat cor
que un bon jorn, va ésser destruït per la teva ment
a causa d'un altre amor.
I aquí hi sóc jo,
tota sola, en contesa amb escurçons;
records secs d'una relació
que va morir... Tal com jo!
I avui em preguntes com em trobo
quan tant va valer-te
arrencar-me de ta vida.
Tornada
Ja no vull plorar pas!
No en ploraré pas, de llàgrimes...
Oh, oh...
Llàgrimes... Oh!
De cristall!
Aaaah...