El vell Siset em parlava
de dia, sota el portal,
mentre el Sol esperàvem
i els carros veiem passar.
Siset, Tu no veus l'estaca
on ens han a tots lligat?
Si no podem desprendre'ns
mai més podrem caminar!
Si tirem tots, ella caurà
I molt de temps no durarà
Segur que tomba, tomba, tomba,
molt corcada ha d'estar ja.
Si jo ho estire fort per ací
i tu ho estires fort per allà,
Segur que tomba, tomba, tomba
i ens podrem alliberar.
Però el temps va passant ja!
Les mans ja sent escorxar
i quan la força se'm va,
Més forta i més gran es farà.
Sí, Ja sé que està podrida
però és que, Siset, pesa tant!
i a voltes la força m'oblida.
Torna'm a dir el teu cant:
Si tirem tots, ella caurà
I molt de temps no durarà
Segur que tomba, tomba, tomba,
molt corcada ha d'estar ja.
Si jo ho estire fort per ací
i tu ho estires fort per allà,
Segur que tomba, tomba, tomba
i ens podrem alliberar.
El vell Siset ja no diu més,
un cicló li'l va portar,
ell qui sap cap a on es va
i jo aquí sota del portal.
I quan als nous xics veig passar,
Jo alce la veu en cantar / estire el coll per a cantar
Aqueix últim cant de Siset
l'últim que'm va ensenyar
Si tirem tots, ella caurà
I molt de temps no durarà
Segur que tomba, tomba, tomba,
molt corcada ha d'estar ja.
Si jo ho estire fort per ací
i tu ho estires fort per allà,
Segur que tomba, tomba, tomba
i ens podrem alliberar.