Cap a la part del Pirineu,
Vora els serrats i arran del mar,
S'hi obre una plana riallera:
És l'Empordà!
Digueu,companys,
Per on hi aneu?
(Digueu,companys,
Per on s'hi va?)
Tot és camí, tot és drecera,
Si ens dem la mà!
(Salut!)
Noble Empordà!
(Salut!)
Salut, palau del vent!
Portem el cor content,
I una cançó.
Pels aires s'alçarà,
Pels cors penetrarà,
Penyora s'anirà
Fent, de germanor:
Una cançó!
A dalt de la muntanya hi ha un pastor;
I a dins de la mar hi ha una sirena;
Ell canta el matí, que el sol hi és bo;
Ella canta a les nits de lluna plena.
Ella canta:
Pastor, que em fas neguit!
Canta el pastor:
Que em fas neguit, sirena!
- Si sabessis, el mar, com n'és bonic!
- Si sabessis, la llum de la carena!
- Si hi baixessis, series mon marit.
- Si hi pugessis, ma joia fos ben plena!
- Si sabessis, el mar, com n'és bonic!
- Si sabessis, la llum de la carena...
La sirena es féu un xic ençà...
I un xic ençà, el pastor de la muntanya,
Fins que es trobaren al bell mig del pla
I, de l'amor, plantaren la "cabanya"...
Fou l'Empordà!