Jo sóc l'emigrant que va a buscar-se la vida
per la vorera del camí enmig de la polseguera.
Jo sóc l'exiliat, així ho vol el destí
que correspongui als fills d'un poble miserable.
Però estic disposat a esforçar-me sense cap rancor
per donar-li menjar a la meva gent a cop de suors,
a cop de suors.
Vinc d'aquelles planes on el sol s'hi arrossega,
nascut a una caseta del color de la calç,
del color de la calç,
del color de la calç,
del color de la calç.
Sóc dels cares negres o dels ensutjats,
d'aquells que per vosaltres a la guerra han caigut.
I què puc dir, què puc fer jo,
si del vostre Déu, no en puc fer el meu,
no en puc fer el meu,
no en puc fer el meu,
no en puc fer el meu.
Sé que, quan la sort al món és cruel,
alcem tots els ull cap al mateix cel..
Però mentre, ja que dieu que sou humans,
acolliu-los també vosaltres, estenguem-los una mà,
estenguem-los una mà,
estenguem-los una mà,
estenguem-los una mà,
estenguem-los una mà.