Llavis que vaig besar,
mans que vaig acariciar.
En una nit de llum de lluna així
el mar en la solitud bramava
i el vent sanglotant demanava
que fossis sincera amb mi.
No vas escoltar res
i després vas marxar
cap als braços d'un altre amor.
Em vaig quedar plorant
la meva pena cantant,
sóc l'estàtua perenne del dolor.
Passo els dies sanglotant amb la meva guitarra,
plorant el meu dolor, sol,
sense esperances de veure-la mai més.
Déu, tingues compassió d'aquest infeliç,
per què patir així?,
compadeix-te dels meus ais.
La teva imatge roman immaculada
a la meva retina cansa
del plorar pel teu amor.
Llavis que vaig besar,
mans que vaig acariciar.
Torna, dóna consol al meu dolor.(x2)
Torna, dóna consol al meu dolor.