L'amandier [Catalan translation]

Tenia el més bell ametller

del bari

I per la boca golosa

de les noies del món sincer

Feia créixer ametlles

El bell, el bonic treball!

Un esquirol amb enagos

En un salt

va venir dir-me “estic golosa

I els meus llavis fan bona olor

I si em dones una ametlla

Et faig un petó juganer”!

Enfila’t tant a dalt que vulguis

Que puguis

I mossegues i picoteges,

Puix ròssegues, i llavors

Baixes més ràpidament encara

Fer-me el petó degut

Quan la bella va haver rosegat tot,

Tot menjat

“Et pagaré, em va dir

A tota boca, quan els

Necis seran proveïts d’ales

I que sabràs volar!”

"Pugí abraçar-me si vols

Si pots

Però digues-te que si caus

No tindré cap llàgrima a l'ull

Digues-te que si sucumbeix

No duré pas el dol"!

Hi havia, és clar,

totes mossegades,

Totes rosegades les meves ametlles

La meva collita n’era perduda

Però la seva bonica boca golosa

En petos tot em va rendir!

I la festa va durar tant

Que el bon temps

Però va venir la tardor i el llampec

I la pluja i el garbís

han canviat el meu arbre en pols

I el meu amor al mateix temps!