Diuen, quan tot és tan fosc i no saps cap on anar,
pots veure la sortida si saps cap on mirar.
Potser encara som a temps, encara podem trobar
potser, tot el millor: encara ha d'arribar!
Fa massa temps que no sé, perquè sé que he de seguir,
veurem algun dia, que ens ha portat fins aquí?
Potser el final ha començat, potser és hora d'arribar
potser només som a l'últim pas...
[Tornada:]
No sé si tornarem,
si encara hi som, a temps
d'imaginar un nou demà.
No sé si ho trobarem,
si hem de seguir cercant,
si podem seguir esperant
en và...
A vegades, he de dir: voldria aturar el temps!
Tot va tant de pressa, sento que no puc seguir....
Quan no sé com ho he de fer, que les coses vagin bé,
voldria tornar enrere, desfer aquest nús que tinc.
[Tornada:]
No sé si tornarem,
si encara hi som, a temps
d'imaginar un nou demà.
No sé si ho trobarem,
si hem de seguir cercant,
si podem seguir esperant
en và...
Hem arribat fins aquí, i ara només et puc dir
que no cambiaria tot el que vem compartir.
Miro enrere i penso: «que tot ens vagi bé,
i gràcies per aquells dies, que mai oblidaré».
No sé si tornarem,
si encara hi som, a temps
de construir un nou demà.
No sé si trobarem,
si hem de seguir cercant,
si volem seguir esperant,
en và...
No sé si tornarem,
si encara hi som, a temps
de construir un nou present.
No sé si trobarem,
si hem de seguir lluitant;
no volem seguir esperant
en và...
(Sé que encara hi som a temps,
encara ho podem trobar!
Sé que encara som a temps,
construïm un nou demà...!)