La mare ens deia: «Sigueu bons...
Val més ser ovella que esmolar les dents del llop.
Al món, no hi heu de fer cap soroll:
La vida és curta i ningú paga el teu dolor».
El pare ens deia: «No us feu grans...
Feu tantes voltes fins que el cel es torni blau!
No estareu mai segurs enlloc:
Si guanyeu la partida, podreu veure sortir el sol!»
Mira el temps, com dansa:
Va canviant totes les coses de lloc.
Gira i mai no es cansa...
Sap que res tornarà a ser com abans,
Que les pedres ja no seran diamants...
Perseguint una estrella, em deies,
Però no s'estava quieta...
No ens queda ja res a les mans!
El vent ens deia: «Sigueu forts...
Per arribar, haureu de posar-hi tots el coll!»
Quan el fred cridava més fort,
Fèiem camí mentre ens robaven les raons...
Mira el temps, com dansa:
Va canviant totes les cares i els noms.
Gira i mai no es cansa...
Dius que tot tornarà a ser com abans,
Però la roda ja trepitja un altre asfalt...
Perseguint una idea, em deies,
Però no s'estava quieta:
No ens queda ja res a les mans!
L'amor ens deia: «No esteu sols...
Caminant junts, no heu de tenir mai por a la por!
Podeu encendre tots els cors,
Fer tanta llum que es quedi cega la foscor...»
Mira el temps, com dansa:
Va canviant totes les peces del joc.
Gira i mai no es cansa...
Sap que res tornarà a ser com abans,
Que les pedres ja no seran diamants...
Perseguint una estrella, em deies,
Però no s'estava quieta...
No ens queda ja res a les mans!
Creus que tot tornarà a ser com abans,
Però la roda ja trepitja un altre asfalt...
Perseguint una idea, em deies,
Però no s'estava quieta:
No ens queda ja res a les mans!