Diuen que un príncep, bell i galant,
que no reposa ni un sol instant,
tresca la terra com per encant...
- L'amor de les tres taronges,
no en sabríeu per on cau?
- Set gegants diuen que el guarden
ben tancat amb pany i clau!
De nit, quan la fosca entrava,
que hi veu un llumeneret blau;
com més va, més lluny el veia...
- Hi arribaré, si a Déu plau!
Diuen que un príncep, bell i galant,
que no reposa ni un sol instant,
tresca la terra com per encant...
Ai, ai, ai! El gegant remuga!
Sent olor de carn humana.
La geganta l'ha amagat,
i el gegant té tanta gana
que se'l voldria menjar
dins la mateixa setmana!
La nit és fosca; el gegant
ronca com la tramuntana.
Diuen que un príncep, bell i galant,
que no reposa ni un sol instant,
tresca la terra com per encant...
Els gegants dormen tranquils;
dormen amb un ull obert!
Collí l'amor en Bernadet
i, abans, que fos descobert,
reprèn el camí del vent:
peus falaguers, cor despert!
Cada cabell li tremola...
Ai, que la nit l'ha encobert!
Diuen que un príncep, bell i galant,
que no reposa ni un sol instant,
tresca la terra com per encant...
Ai! Ai, que els gegants l'encalcen!
La terra crida: endavant!
Els llença cintes de seda;
flocs de colors que, a l'instant,
omplen aquells camps d'espines,
de ganivets i d'espant,
de foc... Que al punt, ja no hi resta
ni l'ombra d'un sol gegant.
Diuen que un príncep, bell i galant,
que no reposa ni un sol instant,
tresca la terra com per encant...