En Pelé era en Pelé. I Maradona, un i prou.
Di Stéfano era un pou de picardia.
Honor i glòria als qui han fet que brilli el sol
del nostre futbol de cada dia.
Tots tenen els seus mèrits, lo seu a cadascú,
però per a mi ningú com en Kubala.
Es prega al respectable silenci,
que pels qui mai l'han gaudit en faré cinc cèntims:
La para amb el cap, la baixa amb el pit,
l'adorm amb l'esquerra
i travessa el mig camp amb l'esfèrica
enganxada a la bota.
Se'n va del volant i entra en l'àrea gran
rifant la pilota,
l'amaga amb el cos, empenta amb el cul
i se'n surt d'esperó.
I es pixa al central amb un teva-meva
amb dedicatòria.
I la toca just per posar-la en el
camí de la gloria.
Visca el coneixement i l'alegria del joc
adornada amb un toc de fantasia.
Futbol en colors, bocada de "gourmet",
punta de ganxet, canyella fina.
Quan la para amb el cap, quan la baixa amb el pit,
quan l'adorm amb l'esquerra,
quan travessa el mig camp amb l'esfèrica
enganxada a la bota,
Quan se'n va del volant i entra en l'àrea gran
rifant la pilota
i l'amaga amb el cos i empenta amb el cul
i se'n surt d'esperó.
I es pixa al central amb un teva-meva
amb dedicatòria.
I la toca just per posar-la en el
camí de la glòria.
Permeteu-me glossar la glòria d'aquests fets
com ho feien els grecs uns anys enrera.
Amb la joia de qui ha jugat al seu costat
i duu el seu retrat a la cartera.
Quan la para amb el cap, la baixa amb el pit,
l'adorm amb l'esquerra...