Voldria ser molt més major,
créixer i madurar a poc a poc.
No vull res més, res més que això.
Pense que no és demanar molt.
Torne a ma casa, i al fons està el mar.
Vaig cantant una trista cançó.
Les seues notes, plenes d'emoció,
fan que em vinguen ganes de plorar.
I és que no sé per què
quan ens vam enfadar
jo no em vaig disculpar
i em va saber mal.
Però, a pesar de tot,
com el blau de la mar,
mai no es podrà acabar
la nostra amistat.