Kintsugi [Polish translation]

M’he passat els últims anys

desitjant-te bona nit,

escrivint-te cada dia

abans d’anar-me’n a dormir.

I ara que guardem silenci

i l’abisme es va fent gran,

no puc fer una altra cosa

que abraçar-me al matalàs

ben fort, ben fort,

ben fort, ben fort.

No saps com trobe a faltar

el timbre de la teua veu,

les carícies quotidianes,

l’olor de la teua pell;

però de les coses que enyore

hi ha una que sempre em commou:

la forma que tens de riure

amb tots els músculs del teu cos

ben fort, ben fort,

ben fort, ben fort.

Per això em sembla tan difícil

afrontar el punt i a part,

assumir que es desdibuixen

els moments tan especials que he viscut,

que he viscut al teu costat,

que he viscut al teu costat.

M’he posat a fer recompte

de tot el que he aprés amb tu:

a enfrontar-me als meus dimonis

i deixar de fer l’estruç,

a desvestir-me d’armadures

i començar a dir que no,

adonar-me’n que hi ha vida

més enllà del faristol, del faristol,

del faristol.

I a pesar dels meus esforços,

encara no he aconseguit

convertir aquestes nafres

en boniques cicatrius,

com un pitxer de porcellana

que s’ha trencat en mil trossets

i ara intente reparar-lo,

recompondre’l lentament,

molt lentament,

molt lentament.

Per això em sembla tan difícil

afrontar el punt i a part,

assumir que es desdibuixen

els moments tan especials que he viscut,

que he viscut al teu costat,

que he viscut al teu costat.