Khorakhané [A forza di essere vento] [Catalan translation]

El cor alenta, el cap camina

a aquest pou de pixa i ciment

a aquest camp esquinçat pel vent

a força de ser vent.

Porto el nom de tots els baptismes,

cada nom és el segell d’un salconduit

per un gual, una terra, un núvol, un cant,

un diamant amagat al pa,

per només un dolcíssim humor de sang

per aquesta raó del viatge, viatjar.

El cor alenta, el cap camina

a una foscor de carrusel en desús

algú rom s’ha quedat italià

com un coure a enfoscar-se sobre una paret.

Saber llegir el llibre del món

amb paraules canviants i cap escriptura

als senders compel·lits a un palm de mà

els secrets que fan por,

fins que un home et trobi i no es reconeix pas

i cada terra s’encén i es rendeix la pau.

Els fills van caure del calendari

Iugoslàvia, Polònia, Hongria

els soldats capturaven tots

i tots els llençaven fora.

I després Mirka per a Sant Jordi de maig *

entre les flames de flors a riure, a beure

i un consol de llàgrimes a envair els ulls

i dels ulls caure.

Ara aixequeu-vos, esposes nenes

que és vingut el temps d’anar-se’n

amb les venes dels polsos blavoses

tot i que avui se va a demanar l’almoina.

I si això vol dir robar

aquest tall de pa entre misèria i fortuna

al mirall d’aquesta « kampina »

els meus ulls límpids com un adéu

ho puc dir només qui recull en boca

el punt de vist de Déu.

Posaré el cap a la teva espatlla

i faré

un somni de mar,

i demà un foc de llenya

perquè l’aire blau

esdevingué casa.

Qui serà per contar

qui serà?

Serà qui roman

Jo seguiré aquest migrant,

seguiré

aquest corrent d’ales.