Ahir a la nit la pluja efímera,
Queia sobre algú a algun lloc,
Perquè no puc guanyar contra el vent?
Encara, encara, no soc suficient.
Vull somriure més que tu,
Vull mirar cap a endavant més que tu,
Però la impuresa sempre era aquí.
Hauriem d'intentar fugir a algun lloc llunyà?
El viatge que no havíem d'estimar o retornar acabà,
Els dos dormim,
Fins que aquesta impuresa que em vas donar,
Creixi solitàriament, creixi solitàriament.
Ei, estàs mirant ara?
En aquesta fuga on vam donar-nos les mans,
Fins on hem d'anar per a que parin els vents?
Encara, encara soc a mig viatge.
Vull caminar més que tu,
I vull somiar més que tu,
Aquesta impuresa es sempre al meu pit.
Vull que no dubtis i em converteixis en cendres ja,
Quan penso en les coses d'ara, veig que el nostre amor s'ha refredat,
La nit s'acosta,
Perquè et quedares així fins al punt que,
Acabares així, acabares així.
Des de el teu punt de vista,
Això no és res de que preocupar-se,
Només afanya't i ves te'n,
Ho vaig ressentir deliberadament, però eliminar voluntàriament,
Per molt de temps m'havia oblidat de la cançó de la impuresa.
Si podem tornar-nos a trobar, si us plau, estima'm,
Hi havia tant que volia dir, això només em va entristir més,
Dormo sola,
Amb aquesta impuresa que em donares,
Segueixo més enllà d'aquell dia, d'aquell dia.
Digues, quanta estona estaràs allà?
M'haig d'afanyar i dir els meu adèus,
Segurament ara estaré bé,
I per ara, per ara, gràcies.