I el sol passa per nos mentre no cremem
i després ens devora el foscor quan tornem a la vida.
I si ara tinguem tot, que fem con aquest?
No puc veure una raó ni un objectiu,
sempre érem en el sol, sempre érem en alguna cosa
i quan en somni anem al carrer, al carrer,
aquest camí no és pavimentat de les bones intencions
perquè no necessitem res excepte del vol.
I mentre ens realitza el cel, la ciutat ens utilitza.
Deixo que cadascú m'estalviï, però vull estalvar-los.
Sempre érem en el sol, sempre érem en alguna cosa,
i quan volem, volem en somni a través del carrer, del carrer.